Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Edat moderna i contemporània (fins segona meitat segle XIX)

Contràriament al que se sol creure, l'Edat Moderna no va ser un període de crisi econòmica i de decadència, ans al contrari. Si més no per al municipi, entre finals del segle XVII i mitjan del XIX, l'època va anar acompanyada d'un augment de la prosperitat i el benestar econòmic lligats, com no, a l'agricultura. L'obertura del comerç amb Amèrica després de la Guerra de Successió va implicar l'entrada massiva dels vins catalans a les Amèriques. Aquest fet va comportar canvis significatius per a Pinós a tots els nivells. D'una banda, el paisatge va canviar totalment; van desaparèixer la majoria de boscos per deixar pas a les vinyes, fet del qual són testimoni les omnipresents parets de pedra que trobem arreu de les nostres obagues. De l'altra, el benestar econòmic del moment es pot apreciar també en les nostres masies més monumentals, que van sofrir remodelacions per adaptar-se als nous temps. Encara avui, a les llindes de pedra de la majoria de les cases, s'hi poden apreciar dates compreses entre 1750 i 1850 que testimonien aquestes reformes. Lligada a aquest temps de bonança, la població del municipi es dispara fins a registres mai vistos fins assolir els poc més de 1200 habitants, segons el cens de l'any 1857.

Per contra, la segona meitat del segle XIX va comportar la inversió d'aquesta tendència l'inici del declivi a tots els nivells. No van ajudar gens les tres guerres carlines (1833-1874), que van colpejar la nostra terra amb especial virulència. Les figures dels cabdills carlistes Benet Tristany (1794-1847) i, sobretot, Rafael Tristany (1814-1899), Capità General de Catalunya durant la tercera guerra carlina i la segona persona amb més poder al Principat després de Carles VII, demostren que la població pinosenca es va decantar massivament pel pretendent carlista. Això suposà que la repressió posterior a la derrota afectés especialment el territori. Cap a finals de segle, l'arribada de la fil·loxera, que matava els ceps, va arrasar el que pràcticament s'havia convertit en la principal font d'ingressos. La decadència política i econòmica es va associar, a més, a l'inici d'un èxode cap a les zones industrials i mineres que van iniciar un moviment de despoblament progressiu que encara dura avui dia, cada cop amb unes previsions més dramàtiques. La mecanització de les feines del camp tampoc no hi ajuda.

Document Actions