Dilluns, 21 De Agost De 2017
Pl. Santuari de Pinós, Pinós - 25287
Telèfon: 973473292
Fax: 973473292

Turisme

1 · 2 ...   »

Ardèvol

Foto

Ardèvol és un poble on la major part de la població (114 habitants) viu dispersa en masies i es troba situat a la part sud de la comarca del Solsonès, al peu de la serra de Pinós, molt a prop del Centre Geogràfic de Catalunya (situat al Santuari de Pinós).

Del nucli destaca l'església parroquial de Santa Maria d'Ardèvol i la torre de guaita rectangular de l'antic castell, probablement anterior al segle XI, que va estar revestida per una torre cilíndrica que es va esfondrar l'any 1932.

Al poble d'Ardèvol hi ha un centre públic d'ensenyament primari, una pista poliesportiva i un Centre Cultural, el qual organitza les diferents festes locals, com són:

 


Matamargó

Al sector NE del terme, en un territori emboscat i al voltant de la riera del seu nom (que amb la de Vallmanya forma la de Salo o de Coaner), als contraforts de llevant de la serra de Pinós, hi ha el terme parroquial de Matamargó (47 h el 2005). Se celebra la festa major el diumenge després del 13 de juny. El lloc és esmentat al 1010 i l'església de Sant Pere de Matamargó depengué inicialment de la de Cardona. El castell de Matamargó apareix documentat des del 1086. La jurisdicció alta fou dels vescomtes de Cardona, però en tingueren la senyoria civil diversos particulars (Joan Vinyes de Cardona al 1576, Margarida Boldó posteriorment). El nombre de masies oscil· sempre entre les 12 i les 20, molt disperses, entre les quals han estat importants Torrescana, les Casas i Cererols, totes amb capella. La primitiva església fou substituïda per l'actual a mitjan segle XVII i el senyor del lloc Josep Lluc hi dugué a la seva inauguració les relíquies de sant Cristòfol, santa Caterina i sant Antoni de Pàdua de la capella de la Mare de Déu dels Àngels de la masia de les Casas. A Matamargó és l'únic lloc documentat en el que van treballar cinc generacions de Pujol. L'altar del Roser fou encarregat a Segimon Pujol, escultor barroc de Folgueroles, fet amb l'ajuda del seu fill Francesc. L'altar Major de Sant Pere de Matamargó duu la data de 1794 i és obra de Josep Pujol i Juhí (nét de Segimon Pujol)  i el seu fill Francesc Pujol (besnét de Segimonacabà al 1796 el magnífic retaule de l'altar major. A Matamargó hi ha dos altars laterals més que són obra de Josep Pujol i Juhí, fets amb l'ajuda del seu fill; l'altar de Sant Isidre i els de Sant Miquel Arcàngel (avui del Sagrat Cor) tots dos duen la data de 1789. L'altar de la Mare de Déu dels Àngels de les Casas de Matamargó, que duu la data 1847, és obra de Josep Pujol i Llober (cinquena generació). A la vall de Matamargó hi ha l'església de Sant Gra (Sant Grau), que centrava una antiga quadra.

Vallmanya i Malagarriga

Al SE del terme, i en un territori semblant al de Matamargó, al peu de la serra de Pinós i al voltant de la riera de Vallmanya, s'estén el terme parroquial de Vallmanya (63 h el 2005), centrat per l'església de Sant Pere de Vallmanya, situada en un tossal encastellat; és un edifici d'origen romànic però ha sofert diverses reformes fins al segle XIX; prop seu hi ha algunes masies. Se celebra la festa major el diumenge següent al 26 de setembre, per la festivitat dels Sants Metges, patrons del poble. El lloc és esmentat ja al 951 en un document on el rei Lluís confirmà a l'abat de Montserrat la possessió del lloc de Vallemaria (potser Vallemania) prop de la muntanya de Montedó amb les esglésies que hi hagués. Un feudatari, Ramon de Vallmanya, autoritzà al 1193 el pas dels ramats de Santes Creus pel camí ramader que passava per Boixadors, Vallmanya, Segaler (prop de Cardona) i continuava per la muntanya vers Montmajor. El castell de Vallmanya pertangué fins al segle XIV a la baronia de Pinós; fou després de Bernat de Boixadors i consta més tard com a senyoria de Montserrat. Entre les masies destaquen les de Can Sala, Oliva, Bonsfills i Can Prat, totes amb capella (la de Can Prat, dedicada a sant Miquel, és romànica).

 

Malagarriga és un enclavament de 80 ha situat a la comarca del Bages, entre els municipis de Cardo na i Navars, on hi ha una petita central elèctrica.

Pinós

El poble de Pinós de Solsonès (44 h el 2005), als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per l'església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i encara que moltes són deshabitades, no s'han abandonat les terres de conreu. La casa del comú es troba a la vora del santuari de Santa Maria de Pinós, centre de devoció comarcal que s'alça als vessants septentrionals de la mateixa serra, a 904 m d'altitud, dominant una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny. L'església, sòlida construcció bastida en diverses etapes (la llinda de la portalada és del 1642), conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc. Prop seu hi ha una gran construcció senyorial i l'hostal. Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers (1808), el santuari fou edificat pels templers al 1312 i molt aviat passà als hospitalers. Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada. Depèn de la parròquia de Pinós el petit barri de Cuiner, que formava part d'una antiga quadra dita de Matadeporros; hi ha una església que havia estat dedicada a sant Pere i sant Feliu i després a santa Llúcia.

1 · 2 ...   »
Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web