Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Matamargó

Al sector Nord-Est del terme, en un territori emboscat i al voltant de la riera del seu nom (que amb la de Vallmanya forma la de Salo o de Coaner), als contraforts de llevant de la serra de Pinós, hi ha el terme parroquial de Matamargó (47 h el 2005). El lloc és esmentat al 1010 i l'església de Sant Pere de Matamargó depengué inicialment de la de Cardona. El castell de Matamargó apareix documentat des del 1086. L

a jurisdicció alta fou dels vescomtes de Cardona, però en tingueren la senyoria civil diversos particulars (Joan Vinyes de Cardona al 1576, Margarida Boldó posteriorment). El nombre de masies oscil·là sempre entre les 12 i les 20, molt disperses, entre les quals han estat importants Torrescana, les Casas i Cererols, totes amb capella. La primitiva església fou substituïda per l'actual a mitjan segle XVII i el senyor del lloc Josep Lluc hi dugué a la seva inauguració les relíquies de sant Cristòfol, santa Caterina i sant Antoni de Pàdua de la capella de la Mare de Déu dels Àngels de la masia de les Casas.

A Matamargó és l'únic lloc documentat en el que van treballar cinc generacions de Pujol. L'altar del Roser fou encarregat a Segimon Pujol, escultor barroc de Folgueroles, fet amb l'ajuda del seu fill Francesc. L'altar Major de Sant Pere de Matamargó duu la data de 1794 i és obra de Josep Pujol i Juhí (nét de Segimon Pujol)  i el seu fill Francesc Pujol (besnét de Segimon) acabà al 1796 el magnífic retaule de l'altar major. A Matamargó hi ha dos altars laterals més que són obra de Josep Pujol i Juhí, fets amb l'ajuda del seu fill; l'altar de Sant Isidre i els de Sant Miquel Arcàngel (avui del Sagrat Cor) tots dos duen la data de 1789. L'altar de la Mare de Déu dels Àngels de les Casas de Matamargó, que duu la data 1847, és obra de Josep Pujol i Llober (cinquena generació). A la vall de Matamargó hi ha l'església de Sant Gra (Sant Grau), que centrava una antiga quadra.