Orígens i Edat mitjana

Les restes arqueològiques més antigues que han pervingut són dos dòlmens, un prop de Sant Gra i l'altre de la Casa Cremada, els quals, amb d'altres troballes prehistòriques, donen testimoni del poblament d'aquest municipi a l'època neolítica.

Des de la reconquesta les terres de l'actual municipi de Pinós de Solsonès caigueren sota el domini del bisbe de Vic i dels senyors de Cardona, i la serra i el poble de Pinós eren al límit de l'antiga batllia de Segarra (prolongació occidental del vescomtat de Cardona amb la Molsosa, Calaf i els Prats de Rei). El terme surt esmentat per primera vegada al 1064, any en què els vescomtes Ramon Folc I i Ermessenda donaren a Gerbert l'església de Sant Grau. El fet que el llinatge dels Pinós, després barons de Pinós i Mataplana, posseís almenys des del segle XII aquest terme (amb el castell de Pinós) i el de Vallmanya, donà lloc a la creença que havia pres el cognom d'aquest domini. Però el fet que Miró Riculf posseís anteriorment (segle XI) el castell de Pinós del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà) ha motivat una polèmica sobre l'origen de la família. És cert, però, que Pinós, amb Vallmanya, formaren part de la baronia de Pinós (centrada a Bagà) i que la senyoria de Pinós passà als Josa (Bernat Ramon de Josa s'havia casat al tombant dels segles XIII-XIV amb Elionor de Pinós), els quals foren senyors d'aquest Pinós i de Madrona.